Presentació.CAPLLETRA.

    La revista Caplletra va aparéixer per primera vegada l'any 1986, com a fruit d'una iniciativa de l'aleshores Institut de Filologia Valenciana de la Universitat de València. La publicació naixia amb la voluntat d'esdevenir una plataforma científica de caràcter periòdic, que, des del País Valencià, contribuira a la difusió internacional de la recerca filològica, especialment —però no exclusiva—, d'aquella duta a terme per especialistes de les universitats valencianes i sobre aspectes relacionats, directament o indirecta, amb la llengua, literatura i cultura pròpies d'aquest país. Es tractava, al capdavall, de proporcionar un vehicle propi de projecció externa i de debat científic a un grup d'estudiosos que, tant quantitativament com qualitativament, tenien ja mèrits i empenta suficients per a protagonitzar el pas d'una etapa de recerca marcada pel voluntarisme i l'excepcionalitat d'unes personalitats singulars —Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster— a una altra de més col·lectiva, convencional i ajustada a les pautes de treball dels equips de recerca científica d'arreu del món i de qualsevol disciplina.

    Al llarg dels quinze anys transcorreguts, Caplletra, sota la direcció del professor Antoni Ferrando, ha publicat un total de 30 números, a raó de dos per any, els tres primers dels quals van ser de tipus miscel·lani, amb inclusió de ressenyes de llibres, mentre que la resta han tingut un caràcter monogràfic i no han inclòs ressenyes. Els números monogràfics, sempre a cura d'un o més coordinadors responsables, han estat dedicats al tractament d'aspectes ben diversos dels àmbits lingüístic i literari, tals com la lingüística diacrònica, l'anàlisi del discurs, la gramàtica generativa, la història filològica valenciana, la lexicografia, la fraseologia, la fonologia i morfologia, la filologia romànica, la variació lingüística, la dialectologia, la història de la llengua, la sociolingüística i educació i la pragmaestilística, o la literatura medieval (dos números generals i dos d'específics sobre el Tirant lo Blanc i Joan Roís de Corella), moderna i contemporània (literatura de postguerra al País Valencià, teatre català des de la postguerra ençà, Carles Salvador, literatura catalana actual i realisme en la literatura catalana de postguerra). Entre els especialistes que hi han col·laborat amb les seues aportacions valuoses, a més dels investigadors propis de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, es troben autors del prestigi d'Antoni M. Badia i Margarit, Lola Badia, Teresa Cabré, Kenneth Brown, Joan Coromines, Enric Gallén, Dirk Geeraerts, Joseph Hilferthy, Károly Morváy, Josep M. Nadal, Lluís Payrató, Josep Pujol, Philip Rasico, Xavier Renedo, Jaume Riera, Gemma Rigau, Josep Lluís Sirera o Joan Solà, entre molts d'altres.

    La primitiva Caplletra portava el subtítol de Revista de Filologia. A partir del número 9 (tardor 1990) aquest subtítol es va substituir pel de Revista Internacional de Filologia, alhora que la publicació passava a dotar-se d'un Comité Científic, format per Emili Casanova, Antoni Ferrando, Albert Hauf, Manuel Pérez Saldaña, Vicent Salvador i Vicent Simbor, i d'un Consell Assessor integrat per Antoni M. Badia i Margarit, Jordi Castellanos, Germà Colón, Joan Fuster, Joseph Gulsoy, Joan Solà, Giuseppe Sansone, Arthur Terry, Joan Veny, Curt Wittlin i Marie Claire Zimmermann. Com a conseqüència de la transformació de l'antic Institut de Filologia Valenciana de la Universitat de València en Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana de les Universitats de València, d'Alacant i Jaume I (1994), a partir del número 22 (primavera 1997) el Comité Científic esmentat es transformà en Comité de Redacció, amb la incorporació de Rafael Alemany, Jordi Colomina, Lluís Meseguer, Vicent Pitarch i Joan Ponsoda. Per altra part, des del número 26 (primavera 1999) els articles que es publiquen en la revista se sotmeten prèviament a la consideració d'avaluadors externs, el dictamen majoritari dels quals s'accepta com a vinculant. Finalment, a partir de l'any 2002 l'equip responsable de Caplletra ha passat a estar constituït per Rafael Alemany, com a director, Manuel Pérez Saldaña, com a director adjunt i Lluís Gimeno, Josep Martines, Miquel Nicolàs, Tomàs Martínez i Vicent Simbor, com a vocals.

    Caplletra es disposa a encetar una nova etapa que, assumint els digníssims fruits obtinguts fins ara sota el comandament del professor Antoni Ferrando, pretén incorporar alguns canvis tant en el plantejament dels continguts dels números (combinació d'articles encomanats a especialistes de relleu amb una secció de treballs monogràfics sobre una temàtica determinada, i, de bell nou, publicació de recensions crítiques de llibres) com en el format extern de presentació. Ens trobem, doncs, davant d'una ocasió ben oportuna per a beneficiar-nos d'iniciatives tan innovadores i suggerents com la que suposa l'edició electrònica dins de la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, i, per això, a partir d'aquest moment, els diversos números de la revista s'editaran també en aquest format una vegada hagen transcorregut cinc anys d'haver-se publicat en suport de paper. Tant de bo que aquesta fórmula contribuïsca a consolidar i a millorar encara més, si cap, els objectius assolits fins a la data.