Biblioteca de Historia
Página principal
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
     

El calendari "dels 40 dies"

per Daniel Climent


     Gran part de les festes i cicles litúrgics s'estableixen tenint en compte les efemèrides solars (Nadal, sant Joan, sant Josep), la combinació d'aquestes amb el cicle lunar (Pasqua) o el cicle lunar en exclusiva (Ramadà).

     També les hi ha de caràcter climatològic, professional o gremial, local i nacional.

     Però n'hi ha d'altres, i també cicles litúrgics o festius, que s'estableixen en base a un número particular, el 40, en tant que duren 40 dies o se celebren 40 dies abans o després d'alguna altra efemèrides particular.

     Un número que apareix sovint en múltiples manifestacions i referents culturals.

     Així, per exemple, llegim a la Bíblia que van ser 40 els dies que va durar el diluvi (Gènesi 7:17), que Jesús passà 40 dies al desert (Lluc 5,1-13; Marc 1,12-13; Mateu 5,1-11) i els israelites 40 anys al Sinaí (Deuteronomi 1).

     El 40 també està present a diverses manifestacions litúrgiques, com les 40 hores, exercici de pietat tradicional catòlica en record de les hores passades per Jesús dins el sepulcre i consistent en l'adoració durant eixe temps del santíssim sagrament.

     Per la seua part, la tradició musulmana afirma que l'ànima del difunt ha d'esperar 40 dies per a ser jutjada i arribar al paradís, i és a partir d'aleshores quan els familiars poden visitar la tomba.

     Però les tradicions associades al 40 no són només de caràcter religiós.

     Així, per exemple, s'estableixen amb freqüència períodes d'espera de 40 dies anomenats quarantenes, tant per a la prevenció de contagis com per a la regeneració dels teixits després del part (amb la consegüent abstinència sexual durant eixe període).

     També són significatives determinades dites i refranys, com

  • Hasta el 40 de mayo no te quites el sayo.
  • De los 40 p'arriba no te mojes la barriga.

     En definitiva, el 40 apareix com a referent en nombrosos manifestacions culturals relatives a la mesura del temps, generalment associat a períodes d'espera o a l'anunci de canvis.

     Pel que fa a dates concretes, festes i cicles de calendari relacionats amb eixe número, a continuació en mostrem alguns, i també d'altres que en depenen d'aquells.

     I en un article a banda es tracten en detall les característiques d'una d'eixes festes, la que correspon a 40 dies després de l'equinocci de la tardor, la de Tots Sants.


Les festes "del 40"

40 dies1 Data Festivitat Altres festes associades o depenents
... Després de Nadal (immediatament després del solstici d'hivern) 2 de febrer La Candelària Aquelarres de bruixes en la antiga Britània
... Després de l'equinocci de primavera 1 de maig Les creus de maig Festival de Beltane en els pobles cèltics
Nit de Walpurgis (Alemanya)

Aquelarres de bruixes en la antiga Britània
... Abans del diumenge de Pasqua (el posterior a la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera) Variable (depen del cicle pascual) Dimecres de cendra (inici de la quaresma) La setmana d'abans: carnestoltes
El diumenge posterior al dimecres de cendra: diumenge de pinyata
El temps que dura la quaresma (nom que prové del llatí quadragesima , que vol dir quaranta; realment són 46 dies naturals, tot i que, com que es tracta de fer dejú i els diumenges no compten, el total queda reduït a 40 dies.) Variable (depen del cicle pascual)   En acabar, diumenge de rams i setmana santa.
En acabar la setmana santa: diumenge de Pasqua (florida).
Sant Vicent (processó dels combregats): vuit dies després del diumenge de Pasqua.
Santa Faç (Alacant) : dijous posterior a Sant Vicent.
Pentecosta o Pasqua granada: set setmanes després de la Pasqua (florida) (Deuteronomi 16.10; Números 28.26), és a dir, cinquanta dies més tard si incloem-hi el propi diumenge de Pasqua, d'on li ve el nom grec de Pentecostés; antigament se celebrava per a commemorar la fi de la recollida de la civada (d'aquí el nom de Pasqua granada).
Corpus Christi: dijous següent a Pentecosta.
Trinitat: diumenge anterior a Corpus Christi.
... Després del dissabte de glòria Variable (depen del cicle pascual) L'Ascensió (sempre en dijous)  
... Després del solstici d'estiu 2 d'agost   Aquelarres de bruixes en l'antigua Britània.
... Després de l'equinocci de la tardor 1 de novembre Tots Sants Aquelarres de bruixes en l'antigua Britània.
Hallowe'en a Estats Units de Amèrica.
Samhain cèltic

     1Tot i que aquí posem le més conegudes, hi ha festivitats locals que es basen també en els 40 dies, com l'"avís de festa" de Castalla (Alacant), que es fa el 25 de juliol, 40 dies abans de la Mare de Déu de la Soletat (2 de setembre).

     


Presentación
El origen del mundo
La medida del tiempo
La tierra en el Universo
El futuro
Recursos

   Página mantenida por el  Taller Digital Marco legal Página principal Enviar correo