Recursos

Comentaris

     Osuna García, Luis [et al.] Astronomía. Editorial Aguaclara, Alacant, 1998.

Una proposta didàctica per a relacionar l'astronomia de posició amb la mesura del temps
per Daniel Climent i Giner

     Ara més que mai, amb les imatges de la Terra vistes des dels satèl·lits artificials i amb les simulacions per ordinador, tothom accepta com una obvietat una Terra esfèrica descrivint el·lipses al voltant del Sol.

     Però això no vol dir que tothom comprenga les conseqüències que se'n deriven, ni que s'interpreten adequadament fenòmens com els canvis cíclics en la duració del dia i la nit, en els punts d'eixida i posta del Sol i en l'altura que assoleix en cadascuna de les estacions, o uns altres que requereixen dosis més grans d'atenció, com el moviment diari de les estrelles o els canvis de constel·lacions al llarg de l'any.

     Fenòmens, molts d'ells, que nombroses cultures han usat per a mesurar el temps.

     Ara bé, mentre que en la literatura de divulgació astronòmica és freqüent trobar bones descripcions de models apropiats per a explicar les observacions, és més difícil descobrir aportacions que ens encaminen en sentit contrari, és a dir, que actuen com a guia d'observacions destinades construir models científicament acceptables.

     I a aquesta segona opció pertany el llibre que presentem, Materials didàctics per a l'ensenyament de l'astronomia: de les observacions als models (1998, La Nau) realitzat pel grup Astre, un col·lectiu de professors amb molta experiència en l'ensenyament de l'astronomia de posició, , guanyadors l'any 1997 del prestigiós premi Baldiri Reixach d'innovació educativa. Coordinat per Bernat Martínez Sebastià, assessor de Ciències del CEFIRE de Benidorm, del col·lectiu en formen part els professors Vicent Lluís Gimeno, de l'Institut "Joan Fuster" de Sueca, i José Pérez Sellés, Carlos David Cano Valero, MªÀngels Falcó Pérez i Manuel Delgado Delbarrio, de diversos instituts de Benidorm.

     Fruit de la seua dilatada pràctica docent i investigadora en didàctica de l'Astronomia, el llibre que presenten va dirigit a què els alumnes observen adequadament els fenòmens astronòmics més comuns, puguen fer-se les preguntes pertinents i generen models interpretatius apropiats per a establir relacions entre aquells fenòmens i la causa que els origina: la rotació de la Terra sobre un eix que no és perpendicular al seu pla de translació.

      El llibre no és tan sols una guia d'observacions, sinó més aïna una proposta basada en un model didàctic, el d'ensenyament per investigació, en el qual l'educand és considerat com un investigador novell.

     El resultat és un material de qualitat que ajuda a recórrer el complex però estimulant camí de tota ciència experimental: formulació de preguntes respecte de fets o fenòmens, elaboració d'hipòtesis explicatives, disseny d'experiments i de procediments de mesura i anàlisi, discussió dels resultats i, a partir d'ací, construcció d'un model que explique les observacions i que permeta fer prediccions novament contrastables.

     Per tot això, un llibre com aquest no tan sols té la virtut de guiar qualsevol professor i alumne per l'apassionant món de la didàctica de l'astronomia, sinó també d'encuriosir a qui vullga aprendre els conceptes bàsics de l'astronomia de posició i els procediments habituals mitjançant els quals s'han elaborat (i s'elaboren) alguns dels coneixements científics més rellevants.