| |
Calendaris
fenològics
per Daniel Climent
Tot i que els calendaris
més coneguts tenen com a referent les efemèrides astronòmiques
(posicions del Sol o de la Lluna, per exemple) o seqüències
concretes de dies (40,
30), n'hi ha d'altres que es basen en la recurrència de fenòmens
de la natura.
Es tracta dels calendaris
fenològics, com els que venen a continuació.
Malgrat que en l'Antiguitat
tingueren gran importància (calendari
cèltic dels arbres), la major part han caigut en desús
i només en queden uns pocs, sempre de pobles molt lligats,
almenys fins fa poc, a la vida nòmada, com és el cas
dels inuit.
Tot i això, alguns calendaris combinaven aspectes fenològics
i d'altres astronòmics i numèrics (en Hesíode,
per exemple) i fins i tot en alguns casos relativament recents (calendari
republicà francés) s'usaren els noms antics per a
assignar-los als nous mesos.
Els treballs i els dies
Els escrits més
antics on es recull un calendari fenològic, combinat amb
uns altres astronòmics i numèrics, corresponen al
grec Hesíode (VIII a.C.), en el seu llibre Els treballs
i els dies, del qual n'extraiem els següents fragments:
|
Treballs del Camp
|
| |
Proemi
|
|
|
[...] Comença la sega quan nasquen
les Plèiades engendrades per Atlas i la sembra quan es
ponguen, doncs estan ocultes durant quaranta nits i quaranta
dies(1) i en
el transcurs de l'any es mostren de nou per primera volta quan
s'afila la dalla. |
|
|
Tardor
|
|
|
[...] Presta atenció
quan sentes la veu de la grua(2)
que crida anualment en l'alt dels núvols; ella porta
el senyal del cultiu, assenyala el començament del
plujós hivern i danya el cor de l'home sense bous.
|
|
|
[...] Si cultives la divina terra en el solstici,
|
|
|
[...] Quan el cucut cante(3)
per primera vegada en les fulles de l'alzina i deleite als
mortals en la terra sense límits, aleshores demana
a Zeus que envie plutja al tercer dia i no pare, sense sobrepassar
la peungla del bou ni quedar-se per sota, ...
|
|
|
Primavera
|
|
|
[...] Quan després del solstici Zeus
acompleixa seixanta dies hivernals, aleshores l'astre Artur,
mostrant-se per primera volta, s'eleva en fer-se de nit després
d'abandonar la sagrada corrent de l'oceà. Després
d'aquest ix a la llum l'oronella(4)
Pandiònida, d'agut gemec, quan comença de nou
la primavera per als homes; anticipa't a aquesta i poda les
vinyes, perquè així és millor.
|
|
|
Quan el que porta la casa(5)
puge des de la terra a les fulles fugint de les Plèiades,
aleshores ja no és època de cavar les vinyes,
...
|
|
|
Estiu
|
|
|
[...] Quan el card floreix i la cantadora
cigala(6), posada
sobre l'arbre, fa ressonar el seu dolç càntic
sense interrupció sota les ales en l'estació de
l'ardu estiu, aleshores són més grans les cabres,
millor el vi, més lascives les dones i més dèbils
els homes, doncs Sírio els abrasa cap i genolls i la
pells està resseca sota la calor. |
|
|
[...] Quan Orió i Sírio arriben
al centre del cel i Aurora de rosacis dits veja a Artur, aleshores,
Perses , talla i porta a casa tots els raïms, ...
|
|
|
Navegació
|
|
|
[...] Durant cinquanta dies, després
del solstici, quan arriba el final de l'estiu, esgotadora estació,
la navegació és favorable per als mortals ...
|
|
|
[...] Existeix una altra navegació
per als homes per primavera, tan prompte com la cornella en
baixar deixa una petjada tan gran com les fulles més
altes de la figuera, aleshores la mar és accessible i
aquesta és la navegació de primavera ...
|
|
Notas
1. Fixa les
dues dates més importants: la de la sega, el 12 de maig d'aleshores,
quan les Plèiades feien la primera aparició abans
d'eixir el Sol, i la de la sembra (aproximadament l'1 de novembre),
primera desaparició després d'eixir el Sol.
2. Les bandades
de grues passen sobre Grècia en octubre, en direcció
a l'Àfrica des dels països septentrionals.
3. El cucut
comença a cantar al començament de la primavera, i
deixa de fer-ho a finals de juliol.
4. Diferents
autors consideren que l'aparició de l'oronella i l'orto acrònic
d'Artur (la seua aparició a la posta del Sol), s'esdevenien
aproximadament al voltant del 20 de febrer.
5. Metàfora
del caragol, que abans de l'orto helíac de les Plèiades
puja a les plantes per a protegir-se de la calor del terra. Probablement
el nom de l'animal era tabú, i per això empraven una
metàfora per a referir-se'n.
6. Segons Teofrast
(«Sobre les plantes» VI: 4,7), el card floreix cap el solstici d'estiu.
|
