La Terra vista des de l'espai en novembre

     Les imatges de la Terra que presentem a continuació van ser preses des de diferents satèl·lits geoestacionaris (http://www.fourmilab.ch/earthview/vplanet.html), en diferents dies i hores de novembre l'any 2000.

     Pràcticament són les mateixes que es veuran aquest mes de novembre de l'any 2001.

     De manera similar a les visualitzades el mes passat, la comparació de les imatges de diferents dies i hores ens serviran per a interpretar la relació entre la durada del dia i de la nit i la posició de la Terra respecte del Sol.

     Recordem que quan la imatge esfèrica de la Terra està totalment il·luminada, la fotografia ha estat presa des d'un satèl·lit situat en línia Sol-Terra.

     En fer una composició de les imatges procedents de diferents satèl·lits podem construir un planisferi, on les zones fosques i clares ens indiquen els llocs de la Terra on és de dia en eixe moment, i on és de nit.

     Així, per exemple, a les 12h 25m del dia 1 de novembre, les imatges "directa" i "en planisferi" serien les següents:

01.11 12h.25m. 14º37'S 10º18'W

01.11 12h.25m planisferi

     Sota la imatge de l'esquerra podem veure les coordenades del lloc on el Sol incideix perpendicularment.

     Però l'estudi de les imatges ens revela més dades.

     El fet de que el punt de màxima insolació estiga situat a l'hemisferi sud (14º 37'S) indica que aquest hemisferi (austral o meridional) està més il·luminat que el nord (boreal o septentrional).

     La imatge del planisferi de la dreta corrobora aquella afirmació, ja que la meitat sud apareix molt més il·luminada que la nord.

     Altrament, també podem considerar la informació que ens subministra la longitud geogràfica, els meridians que van de pol a pol i creuen perpendicularment l'equador.

     Si unim imaginàriament els dos pols de l'esfera amb una línia vertical, dividirem la zona il·luminada en dues parts iguals, i el mateix podem fer amb el planisferi.

     Doncs bé, en ambdós casos, els punts situats en la línia vertical corresponen al llocs per als quals són les 12 del migdia, quan el Sol ocupa la posició més alta de la seua trajectòria sobre l'horitzó.

     Com que la Terra, des de la posició que estem mirant-la, gira "cap a la dreta", ja fa una estona que nosaltres hem superat la línia del migdia. I, en efecte, la imatge està presa a les 12 h 25 m.

     Onze dies més tard, quasi a la mateixa hora, la posició de la península Ibèrica torna a estar a la dreta de la línia del migdia, però ara el Sol incideix encara més sobre el sud, a 17º 52' S, per la qual cosa es veu una porció més gran de l'Antàrtida; i, en el planisferi, que la zona fosca de l'Àrtic s'ha desplaçat cap avall i s'ha fet més gran, i la nostra latitud la zona clara és cada volta més estreta, i, per tant, el dia és més curt.

12.11 12h.33m. 17º52'S 12º26'W

12.11 12h.33m. planisferi

     També podem fixar-nos en el trànsit del dia a la nit a casa nostra, i fins i tot observar-lo amb una major aproximació, amb un quadrat de 36º de costat.

     Com que estem a novembre, el dia dura menys de 12 hores i la nit més de 12 hores.

     El Sol s'ha post, per tant, abans de les 18 h.

     Fixem-nos, si més no, en aquestes imatges, preses a les 18 h. del dia 7 de novembre, en què ja fa una estona que aquí és de nit.

07.11 18 h.

07.11 18 h. damunt els 36ºN 6ºW

     Com veiem, mentre que aquí ja és de nit, a Canàries, on alhora seran les 17 h, encara falta una estona per a què s'hi faja de nit.

     De manera similar podem interpretar les següents imatges, que corresponen al dia 18 de novembre, a les 17 h (16 h a Canàries), quan encara no se'ns ha post el Sol però falta poc per a què ho faja.

18.11 17h.

18.11 17h. damunt els 36ºN 6ºW

     També podem comparar imatges del mateix dia, a diferents hores, i veure com l'"ombra" va desplaçant-se de dreta a esquerra, o, el que és igual, la Terra va girant d'esquerra a dreta.

21.11 17h.48m.

21.11 18h.32m.

     I, per últim, un parell d'imatges corresponents a la nostra mitja nit, en el trànsit del 22 al 23 de novembre.

     Tal i com podem observar, la línia perpendicular que dividiria l'ombra passa pràcticament per damunt nostre, la qual cosa vol dir que aquí són les 12 de la nit.

     També és digne d'assenyalar que la superfície de l'Antàrtida que està il·luminada és major que en totes les fotografies precedents, i que pràcticament ja no li toca cap zona d'ombra, és a dir, que té 24 hores de llum, mentre que a la zona Àrtica passa el contrari.

22.11 24h. 20º 20'S

22.11 24h.

     En tot cas, amb el Sol incidint sobre els 20º 20'S, estem aproximant-nos als 23º 27' que definiran el tròpic de Capricorni, la qual cosa ens anunciarà el solstici d'hivern (a l'hemisferi nord; al sud, d'estiu) i la tornada del Sol cap a les nostres latituds.

     Però això serà