La Terra vista des l'espai en desembre

     Les imatges que de la Terra que presentem a continuació han sigut preses des de distints satèl·lits geoestacionaris (http://www.fourmilab.ch/earthview/vplanet.html), en diferents dies i hores, i sobre diversos punts de la Terra, o bé són composicions planisfèriques a partir de visualitzacions isòcrones (fetes al mateix temps).

     Totes corresponen al mes de desembre de 1999 i, per tant i molt aproximadament, a les que veuríem en desembre de qualsevol any.

     La superfície totalment il·luminada ens indica que la llum solar incideix perpendicularment sobre el centre de la imatge (el Sol està en el zenit d'eixe punt), i en conseqüència un pal posat-hi perpendicularment no faria ombra en eixe moment.

     les següents imatges es pot comprovar el progressiu desplaçament cap a latituds més meridionals dels punts que reben perpendicularment els raigs.     

14.12.99 2h. 23º 18'

19.12.99 16h. 23º 25' S

     Eixe desplaçament lluminós cap el sud assoleix un màxim al voltant del 21 de desembre (solstici austral), en què la perpendicularitat dels raigs solars arriba al punt més meridional, situat a 23º 27' al sud de l'equador.

     Si des d'eixe punt tracem una línia imaginària paral·lela a l'Equador, el resultat és un paral·lel en el qual en tots els punts el Sol es troba en el zenit al migdia.

21.12.99 02h.30' 23º 26'S

21.12.99 11h. 23º 27' S

     A partir d'eixe moment el punt de màxima il·luminació "tornarà" cap al nord, de tal manera que es produirà una paulatina recuperació de lluminositat a l'hemisferi nord, com si anara "creixent" el Sol per als habitants d'eixe hemisferi. Com eixe "creixement" del Sol, s'atribuïa mitològicament a la cabra (capricornus) que va alletar a Zeus (=Deus), es diu que en eixe moment el Sol "està" en la constel·lació zodiacal de Capricorni, i el mateix nom rep el tròpic meridional o austral, tròpic de Capricorni.

23.12.99 09h. 23º 26'S

25.12.99 12h.25' 23º24'S

29.12.99 01h.30' 23º16'S

31.12.99 13h.30' 23º06'S

     L'anàlisi dels planisferis també serveix per a veure al llarg d'aquest mes l'increment de la superfície il·luminada en l'hemisferi sud, fins arribar al màxim en el solstici (21 de desembre), a partir del qual comença a minvar en l'hemisferi sud i a augmentar en el nord.

     Això vol dir que fins el 21 de desembre cada volta és major la durada del "dia" en el sud i de la nit en el nord, és a dir, que qualsevol paral·lel de l'hemisferi nord incrementa la proporció d'ombra, i per tant la "nit" és cada volta més llarga, mentre que al sud és el "dia" el que creix a costa de la "nit".

     Però a partir del 22 de desembre la tendència s'inverteix i la "distància" de nocturnitat (temps de durada de la nit) en qualsevol paral·lel de l'hemisferi nord comença a disminuir paulatinament, és a dir, que la nit va acurtant-se i el "dia" allargant-se.

16.12.99 20h.

19.12.99 18h.22'

21.12.99 09h.30'

21.12.99 12h.

23.12.99 19h.30'

31.12.99 13h.30'

     Aquestes fotografies també faciliten reflexionar sobre el significat de l'hora diària, per a la qual cosa hem de tindre en compte que, en la figura, la Terra es desplaça "cap a la dreta", o, el que és el mateix, la taca lluminosa ho fa "cap a l'esquerra".

     Altrament, podem considerar amb bastant aproximació que la línia vertical que divideix en dos parts iguals la zona il·luminada assenyala els punts on en eixe moment són les 12 del migdia; per eixa raó, a eixa línia se la coneix amb el nom de meridià, que vol dir "mig dia".

     Per als punts situats a l'esquerra encara no són les 12, i els que estan a la dreta ja estan en hores posteriors al migdia.

     De manera similar, la línia que divideix en dos la part fosca indica els punts per als quals són les 24 h o les 00h, és a dir, la mitja nit.

     Per a parlar d'una hora "comuna" per a tota la Terra es pren com a referència el meridià de Greenwich o meridià 0, de tal manera que quan el Sol passa pel seu damunt es diu que són les 12 UTC, per la qual cosa, en eixe moment són les 00h en el meridià oposat, 180º a l'est (o a l'oest, tant se val).

     Una altra manera d'estudiar els canvis en la il·luminació de cada hemisferi consisteix en utilitzar les fotografies fetes des de satèl·lits situats sobre latituds polars o quasi.

     En les primeres que veurem a continuació s'aprecia que durant desembre i ha una gran superfície al voltant del pol sud que està il·luminada a qualsevol hora del dia i que assoleix la màxima extensió en el moment del solstici austral.

     Si férem l'operació d'imaginar un gir complet al voltant de l'eix de rotació, és obvi que hi hauria un cercle il·luminat les 24 hores, que anomenem cercle polar antàrtic i que correspon al paral·lel 66º 33º' S.

     El cercle polar antàrtic, que delimita la zona en què durant el solstici austral es veu el Sol 24 hores al dia, té un radi d'uns 2,606 km, és a dir, una superfície de quasi 21 milions de km2, més de 40 voltes la península Ibèrica.

19.12.99 18h. damunt els 81º57'S

20.12.99 23h.30' damunt els 84º27'S

21.12.99 9h.30' damunt els 79ºS

21.12.99 12h. damunt els 85º40'S

21.12.99 18h.30' damunt els 74º23'S

21.12.99 22h. damunt els 74º55'S

     En les antípodes la situació és la contrària: durant el solstici austral es pot definir una zona, el cercle polar àrtic, en la qual la nit dura 24 hores, i que està limitada pel paral·lel 66º 33' N.

     Així doncs, si imaginem un gir complet de la Terra al voltant de l'eix de rotació, la zona enfosquida les 24 hores formaria un cercle que tindria per centre el pol nord i una superfície idèntica a la del cercle polar antàrtic.

19.12.99 18h. damunt els 87º57'N

20.12.99 00h. damunt els 84ºN

21.12.99 9h.30' damunt els 76ºN

22.12.99 21h. damunt els 79ºN

     En definitiva, durant aquest mes de desembre anem a assistir a una efemèride astronòmica de primer ordre: el solstici austral, i a unes manifestacions culturals vinculades a eixe fenomen, el Nadal.