La Terra vista des l'espai
en gener, febrer i març
Les imatges que presentem
(http://www.fourmilab.ch/earthview/vplanet.html)
han sigut preses des de distints satèl·lits geoestacionaris,
en diferents dies i hores i sobre diversos punts de la Terra.
També hi presentarem
composicions planisfèriques a partir de visualitzacions isòcrones
(fetes al mateix temps).
Totes corresponen
als mesos de gener, febrer i març de 2000, 2001 o 2002, i
per tant i molt aproximadament, a les que veuríem en el mateix
període de qualsevol any.
La superfície
totalment il·luminada ens indica que la llum solar incideix
perpendicularment sobre el centre de la imatge (el Sol està
en el zenit d'eixe punt), i, per tant, que un pal que s'hi haguera
posat perpendicularment no produiria ombra en eixe moment.
El passat 23 de desembre,
com tots els anys, la Terra va oferir al Sol el màxim enfrontament
de l'hemisferi sud, fins arribar al solstici austral, en què
la perpendicularitat dels raigs solars va arribar al punt més
meridional, situat a 23º 27' al sud de l'equador.
En aquell moment
els raigs lluminosos van delimitar l'anomenat Tròpic de Capricorni.
A partir d'eixe dia
la perpendicularitat dels raigs solars ha anat desplaçant-se
cap al nord, i, en conseqüència, els qui vivim a l'hemisferi
boreal cada dia veiem el Sol un poc més alt sobre l'horitzó.
En les següents
imatges es pot comprovar el progressiu desplaçament de la
il·luminació solar cap a latituds més septentrionals.
Tant per la indicació de la latitud sobre la qual incideixen
perpendicularment els raigs, com per la imatge progressivament més
reduïda que es veu de l'Antàrtida, que corre parella
amb l'increment de la superfície il·luminada de l'hemisferi
nord.
02.01.00 2h.30' 22º59'S 145º27'E
|
|
26.01.99 14h. 19º2'S 27º10'W
|
22.02.00 13h. 10º19'S 10º55'W
|
|
29.02.00 20h. 7º37'S 118º6'W
|
04.03.00 13h.19m. 6º12'S 0º40'W
|
|
11.03.00 22h. 3º19'S 150º1'W
|
L'anàlisi dels planisferis
també serveix per a veure el paulatí increment de
la superfície il·luminada en l'hemisferi nord, i la
corresponent minva en el sud.
Aquestes fotografies
també faciliten reflexionar sobre el significat de l'hora
diària, per a la qual cosa hem de tindre en compte que, en
la figura, la Terra es desplaça "cap a la dreta",
o, el que és el mateix, la taca lluminosa ho fa "cap
a l'esquerra".
Altrament, podem
considerar amb bastant aproximació que la línia vertical
que divideix en dues parts la zona il·luminada assenyala
els punts on són les 12 del migdia; per eixa raó a
eixa línia se la coneix amb el nom de meridià, que
vol dir "mig dia".
Per als punts situats
a l'esquerra encara no són les 12, i els que estan a la dreta
ja estan en hores posteriors al migdia.
De manera similar,
la línia que divideix en dos la part fosca indica els punts
per als quals són les 24 h o les 00h, és a dir, la
mitja nit.
Per a parlar d'una
hora "comuna" per a tota la Terra es pren com a referència
el meridià de Greenwich o meridià 0, de tal manera
que quan el Sol passa pel seu damunt es diu que són les 12
UTC, i les 00h en el meridià oposat, 180º a l'est (o
a l'oest, tant se val).
02.01.00 2h.30m.
|
|
14.01.01 17h.43m.
|
17.02.01 10h.35m.
|
|
22.02.00 21h.
|
02.03.00 2h.30m.
|
|
08.03.00 18h.54m.
|
I, per últim, una altra manera
d'estudiar els canvis en la il·luminació de cada hemisferi
consisteix en utilitzar les fotografies fetes des de satèl·lits
situats sobre latituds polars o quasi.
13.01.02 12h.08m. sobre el polo Sur
|
|
13.01.02 12h.08m. sobre el polo Norte
|
04.02.02 2h.07m. sobre el polo Sur
|
|
04.02.02 2h.07m. sobre el polo Norte
|
11.03.00 sobre los 58º52'S 152º7'W
|
|
11.03.00 22h. sobre los 56º18'N 151º57'W
|
| 
