La Terra vista des de l'espai en octubre

     Les imatges de la Terra que presentem a continuació han sigut presses (http://www.fourmilab.ch/earthview/vplanet.html) de distints satèl·lits geoestacionaris i des de la Lluna, en diferents dies, hores i altures, i sobre diversos punts de la Terra.

     Les primeres seran comentades per ajudar a interpretar el que es veu, i després en posarem unes altres que correspondran al mes d'octubre.

     Considerarem, en primer lloc, els casos més notables, els equinoccis, quan el Sol incideix perpendicularment sobre l'equador, i els solsticis, quan la perpendicularitat dels raigs solars assoleix la màxima latitud i, en girar la terra, es delimiten els tròpics, el nord -tròpic de Càncer- i i el sud -tròpic de Capricorni.

22.09.00 16h 14m 0º N 66º W      L'hora que figurarà als peus d'imatge correspondrà a la de Greenwich, UTC, la mateixa que la nostra hora "solar". Cal tenir en compte, però, que durant la primavera i l'estiu l'hora "oficial" s'adelanta dues hores respecte de la "solar"; Així doncs, en aquest cas la imatge hauria estat feta a les 18h 14m hora "oficial"

En primer lloc, cal saber que si es veu il·luminada tota la superfície de la Terra, el satèl·lit que ha fet la fotografia té el Sol darrere seu, i situat justament damunt del centre de la imatge.      Al peu de moltes de les fotografies hem afegit el dia i l'hora en què es va fer, i les coordenades del punt on la llum del Sol incideix perpendicularment.      Així, per exemple, en la fotografia de l'esquerra, el Sol està incidint perpendicularment sobre l'Equador (0º de latitud).      Això indica que estem en l'equinocci (equi, igual, nocci, nit), és a dir, que a tota la Terra la nit i el dia duren el mateix, 12 hores cadascun.      En conseqüència, el Sol ix a les 6 h i es pon a les 18h.      A més a més, l'eixida del Sol coincideix amb el punt cardinal Est, i la posta del Sol amb l'Oest.      El mateix passa sis mesos més tard, en l'equinocci de primavera, el 21 de març.

     Per a comparar, observem imatges realitzades uns altres dies o des de satèl·lits que no tenen el Sol darrere seu.

     S'hi pot observar que les fotos 2 i 3 estan fetes el mateix dia (solstici d'estiu) i quasi a la mateixa hora, però des de satèl·lits diferents.

21.12.99 9h 30m damunt tròpic de Capricorni (23º27'S)

21.06.00 20h damunt tròpic de Càncer (23º27'N)

El mateix 21.06.00 19h 40m damunt del Pol Nord (90ºN)

03.06.00 17h 40m damunt nostre (38ºN 0ºW)

     També es pot fer una composició amb fotografies de diversos satèl·lits i confeccionar un planisferi on es mostren les superfícies il·luminada i fosca, que corresponen als llocs on, a eixa hora, és de dia o de nit.

     Els dos planisferis que venen a continuació corresponen al mateix 22 de setembre, el primer fet a les 17h 28 m, i el segon a les 18h 45 m.

    Tal i com veiem al primer planisferi, aquí, al País Valencià, encara era de dia a les 17h 28 m però a les 18 h 45 m (segon planisferi) ja s'havia fet de nit, ja que a les 18 h s'havia post el Sol.

     Com que la rotació de la Terra fa que cada punt de la superfície "dibuixe" diàriament una línia paral·lela a l'equador que anomenem paral·lel, la porció d'aquest, situat dins la zona d'ombra, ens indica la durada de la "nit", i l'altra porció la del "dia".

     Com podem observar en els dibuixos superior i inferior, en aquest 22 de setembre tots els paral·lels tenen la meitat dins el "dia" i meitat dins la "nit"; això vol dir que dia i nit són igual de "llargs", i per tant de 12 hores.

     Ara podem comparar les diferents maneres de presentar les imatges i comentar algunes noves dades que en podem obtenir en estudiar-les.

     Les que venen a continuació corresponen al solstici d'hivern, és a dir, el dia de màxima il·luminació de l'hemisferi sud, quan el Sol "cau" perpendicularment sobre el paral·lel 23º 27'S i defineix el tròpic de Capricorni, i en concret a les 9h 30m del 21 de desembre de 1999.

     La primera presenta tota la superfície il·luminada, i ha estat feta, doncs, "des del Sol" (des d'un satèl·lit que té el Sol darrere seu), damunt d'un punt que, en girar la Terra, definirà el tròpic de Capricorni.

     La segona ho està sobre el paral·lel de 77º N. Si imaginem un gir complet de la Terra al voltant del pol Nord hi hauria una zona a fosques les 24 hores, un cercle que s'anomena cercle polar Àrtic, situat a 66º 33'N.

     La tercera ens permet veure el que passa a les antípodes, a 79º S.

     Si férem la mateixa operació d'imaginar un gir complet al voltant del pol Sud, és obvi que hi hauria un cercle il·luminat les 24 hores, cercle que anomenem polar Antàrtic, situat a 66º33'S.

     Totes eixes situacions són coherents amb la imatge que ens ofereix el planisferi: hi ha una banda paral·lela a l'equador i situada al nord que està totalment a fosques, des de la dreta fins l'esquerra, és a dir, les 24 hores.

     I el mateix, però tot el dia amb llum, tenim la banda equivalent al sud.

     També s'hi pot veure que qualsevol paral·lel de l'hemisferi nord té una proporció d'ombra més gran que el corresponent paral·lel del sud, la qual cosa vol dir que al primer li dura menys el "dia" que la "nit", mentre que al sud és el "dia" el que és major que la "nit".

     Per últim, també en podem parlar de l'hora.

     La línia vertical imaginària que divideix en dos la zona il·luminada indica els llocs on és migdia, és a dir, les 12 h "solars".

     Com la part il·luminada es desplaça d'est a oest, és a dir, de dreta a esquerra, la meitat del "dia" encara no ens ha arribat, és a dir, que encara no són les 12 h.

     I, en efecte, el planisferi correspon a un muntatge d'imatges realitzat a les 9h 30m.

     Encara que menys clarament, això també es pot veure a les dues primeres fotografies de la sèrie, on el País Valencià, la península Ibèrica, encara estan situats l'esquerra del meridià de les 12 h, és a dir, de la línia que divideix en dos la zona il·luminada.

23º 27'S

77º N

79º S

     Sis mesos més tard, el 22.06.99 la situació era la que veiem a continuació, on la primera fotografia està feta sobre el tròpic de Càncer, a les 17h 9m, la segona i la tercera damunt dels pols Nord i Sud, respectivament, i a la mateixa hora, 19h 40m, mentre que el planisferi està confeccionat a les 10h 30m

23º 27'N 17h 9m

90º N 19h 40m

90º S 19h 40m

     Dels següents planisferis se'ns han barrejat els peus de les imatges, per la qual cosa ens vindria molt bé que ens ajudares a associar-los amb els dies i les hores que venen a continuació.

23 de decembre, a les 9 h.	21 de juny, a les 20h.
20 de març, a les 19h.	21 de juny, a les 8h.

     I una cosa semblant ens ha passat amb aquestes altres imatges.

21 de juny a les 20h., damunt del paral·lel 23º26'N

Solstici d'estiu per a l'hemisferi nord, a les 10h 30 m

20 de març, a les 13h 15m

      I en el mes d'octubre, com es veurà al Terra des de l'espai?

      Les següents imatges estan ordenades cronològicament; corresponen a les 18 h dels dies 4, 11 i 28 d'octubre, i com s'hi pot apreciar el Sol va il·luminant cada volta més cap el sud (es veu cada volta menys la zona àrtica i cada volta més gran l'Antàrtida).

      Evidentment, anem cap a l'hivern, amb una il·luminació que es va fent progressivament menor en l'hemisferi nord i cada volta més gran en l'hemisferi sud.

      I, per últim, si eixes situacions les representem com a planisferis, podrem comprovar la minva de superfície il·luminada en l'hemisferi nord i el corresponent increment al sud conforme passa el temps.

4 d'octubre, a les 18 h.	11 d'octubre, a les 17h 22 m.
21 d'octubre, a les 18 h.	25 d' octubre, a les 17h 36m.