CRONOLOGIA

S.V aC-IV a.C. Contextos estratigràfics amb importacions ceràmiques gregues i púniques a la part baixa de la ciutat demostren l'existència d'un petit oppidum ibèric.

Any 218 a.C. Un exèrcit romà comandat per Gneu Escipió desembarca a Empòrion per tallar a Anníbal les seves bases de subministrament a Hispània. Batalla de Cesse; conquesta de l'oppidum ibèric i del campament púnic veí. Conquesta romana d'Atanagrum i Auso (Vic), capitals d'ilergets i ausetans. Establiment d'una guarnició i un quarter d'hivern a Tàrraco.

Any 217. Batalla de les boques de l'Ebre. Assetjament d'Ebusus (Eivissa). Delegats de 120 pobles ibèrics acudeixen a Tàrraco i entreguen hostatges a Roma. Publi Escipió, germà de Gneu, desembarca a Tàrraco amb un exèrcit de reforç. Encunyacions de monedes de plata i bronze amb llegenda ibèrica (Cese) destinades al pagament de les tropes romanes.

Any 211. Mort en combat dels Escipions. El propretor L. Marci reorganitza les forces romanes i aconsegueix mantenir la línia de l'Ebre. Una legió de reforç procedent de Campània, comandada per M. Claudi Neró, desembarca de nou a Tàrraco.

Any 210. El jove P. Corneli Escipió, nomenat procònsol al comandament dels exèrcits hispans, desembarca a Empòrion al capdavant de dues noves legions. Acte seguit es dirigeix a Tàrraco, on convoca una assemblea de tots els aliats per preparar una campanya contra Carthago Nova.

Any 209. Escipió conquereix Cartago Nova i aconsegueix un important botí. Alliberament dels hostatges hispans. Edecó, rei dels edetans, els ilergets Indibil i Mandoni i altres cabdills ibers abandonen els cartaginesos, acudeixen a Tàrraco i fan aliances amb Escipió.

Any 206. Rendició de Gadir. L'exèrcit púnic abandona definitivament Hispània. Escipió embarca des de Tàrraco en direcció a Roma acompanyat del botí de guerra.

Any 195. El cònsol Cató sufoca una rebel·lió general dels pobles ibèrics de la província Citerior i torna a Roma amb el major botí mai aconseguit a Hispània. Tàrraco fou una de les seves bases durant la campanya.

Anys 218-195. Construcció de la primera fase de les muralles romanes que envolten la part alta de la ciutat. Consisteixen en paraments de grans megàlits alternats amb torres realitzades amb carreus. Una d'elles, decorada amb un relleu de la deessa Minerva, conté gravada a l'interior la inscripció llatina més antiga de la península Ibèrica: "M Vibio Menrva", una dedicatòria de M. Vibius a la deessa Minerva.

Any 180. Tàrraco és mencionada com a base militar de l'exèrcit romà provincial. Lloc de retirada hivernal, aprovisionament i entrenament dels nous reclutes.

Anys 154-133. Guerres Celtibèriques. Construcció de la segona fase de les muralles de la part alta de Tàrraco. El recinte s'amplia amb llargs paraments rectilinis, sense torres, de més alçada i amplada que en la fase anterior, amb diverses portes i poternes.

Any 108. Segons Ciceró, l'excònsol M. Porci Cató, expulsat de Roma, va escollir en aquesta data Tàrraco com a lloc d'exili. L'estatut de la ciutat havia de ser, doncs, el de ciutat lliure o federada.

Inici

Anys 80-73. Una de les últimes batalles de les Guerres Sertorianes va tenir lloc a prop de Tàrraco. La ciutat dedicaria una estàtua al vencedor, Pompeu.

Any 49. Cèsar s'enfronta a Hispània als legats pompeians. Victòria sobre Afrani i Petreius a Ilerda. Durant la campanya, els tarraconenses presten suport amb queviures a Cèsar. Convocatòria a la ciutat d'una assemblea de tota la província on es fixen premis i càstigs. És probable que en aquesta assemblea Tàrraco rebés de Cèsar el títol de colònia romana.

Anys 27-25 a.C. August es desplaça a Hispània per dirigir personalment la guerra contra asturs i càntabres al comandament de set legions. Per motius de salut fixa la residència a Tàrraco. A la ciutat rep els seus vuitè i novè consolats.

Anys 27-1 a.C. Tàrraco, cap d'un "conventus iuridicus", o districte judicial, i capital de la nova Provincia Hispania Citerior o Tarraconense. Monumentalització de la ciutat i dedicatòria d'un altar a August.

Anys 27 a.C.-14 d.C. Construcció de l'Arc de Berà per encàrrec del notable L. Licini Sura.

Anys 8-7 a.C. Un mil·liari aparegut a la plaça de toros testimonia en aquests anys la reforma viària de l'entorn de la ciutat.

Inici

Anys 2 a.C.-4 d.C. Encunyació de les primeres emissions amb llegenda llatina, imatge d'August i els seus fills i les sigles CUTT: "Colonia Urbs Triumphalis Tarraconensis". En epígrafs més tardans el títol de la ciutat exhibeix en primer lloc el "nomen Iulia" (CIUTT).

Any 15 d.C. Mort August i oficialment deïficat l'any anterior, la ciutat de Tàrraco sol·licita permís a Tiberi per erigir-li un temple de culte provincial.

Anys 14-69 d.C. Construcció del teatre a la part baixa de la ciutat, prop del fòrum.

Any 68 d.C. Els hispans ofereixen al governador Galba, futur emperador, una corona d'or procedent del vell temple de Júpiter (a Tàrraco?), el qual els reclama tres unces del seu pes en fer-la fondre.

Anys 69-96 d.C. Dinastia flàvia. Les províncies hispanes reben el dret llatí. Construcció a la part alta del gran complex arquitectònic provincial, que inclou un temple, una plaça de culte, una gran plaça de cerimònies i un circ annex. Reunions anuals de l'assemblea provincial ("Concilium provinciae Hispaniae citerioris"), presidida per un flamen elegit anualment.

Inici

Inicis del s. II .d.C. Construcció de l'amfiteatre extramurs a càrrec d'un flamen provincial.

Anys 121-122 d.C. Viatge de l'emperador Adrià a la Península i reunió amb les assemblees provincials de les tres províncies hispanes a Tàrraco. Restauració a càrrec seu del temple d'August. Un esclau embogit intenta assassinar-lo als jardins d'una vil·la propera a la ciutat.

Any 178 d.C. Septimi Sever, ajudant del governador provincial a Tàrraco, somia a restaurar el temple d'August, símbol de la seva pròxima conquesta del poder.

Any 197 d.C Guerra civil entre l'emperador Septimi Sever i l'aristòcrata Albí. Després de la batalla de Lugdunum i la derrota d'Albí, és executat el governador de la Hispània Citerior, L. Novi Ruf, i part de la noblesa provincial que havia donat suport a la seva causa. Tots els seus béns passen al patrimoni imperial, que s'enriqueix notablement.

Inici

Anys 197-211 d.C. Decauen les reunions del Consell Provincial a Tàrraco. Augmenta la presència de militars a l'administració provincial.

Finals del segle II. El teatre és abandonat i deixa d'actuar com a edifici d'espectacles.

Any 218 d.C. L'emperador Heliogàbal patrocina la restauració de l'amfiteatre.

Any 259 d.C. Execució a l'amfiteatre del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi.

Any 260 d.C. Els francs assalten i saquegen Tàrraco. Una part d'ells s'apodera dels vaixells ancorats al port i embarca en direcció a Àfrica.

Anys 284-305 d.C. Reformes de Dioclecià. Es crea la diòcesi d'Hispània, al comandament d'un vicarius resident a Tàrraco. Inclou les províncies Tarraconensis, Carthaginensis, Gallaecia, Baetica, Lusitania i Mauritania Tingitana, governades per "praesides".

Inici

Anys 324-337 Les diòcesis d'Hispania, Septem Provinciae i Britannia queden incloses en la nova prefectura de la Gàl·lia.

Any 350 d.C. Davant la usurpació de Magnenci a la Gàl·lia, l'emperador Constant intenta fugir a Hispània, però és atrapat i assassinat a l'oppidum Helena (Illiberis, Elna).

Any 409 d.C Sueus, alans i vàndals asdings i silings entren a Hispània i s'hi assenten com a federats. Màxim, un aristòcrata hispànic, és nomenat August a Tàrraco en rebel·lió contra Constantí III. Fracassada la conjura, Màxim es refugia entre els vàndals.

Any 413 d.C. El visigot Ataülf instal·la la cort a Bàrcino.

Anys 418-419 d.C Una carta del teòleg menorquí Consenci a Sant Agustí, bisbe d'Hipona, informa sobre les seves maniobres per encàrrec del metropolità d'Arelate (Arle) per detectar priscil·lianistes a la Tarraconense amb l'ajut de Frontó, un monjo de Tarracona. Els fets mencionen el comes Asteri, que dirigeix des de la ciutat operacions militars contra els bàrbars, i el bisbe metropolità Ticià, el primer fins ara conegut.

Any 419 d.C. Les acusacions de priscil·lianisme del monjo Frontó contra Sever, un parent del comes Asteri, i els bisbes d'Osca i Ilerda motiven la formació d'un tribunal eclesiàstic i la convocatòria d'un concili que reuneix set bisbes, el primer documentat a la ciutat.

Anys 466-484 d.C Amb Euric, la vall de l'Ebre i el litoral de la Tarraconense passen a formar part del regne visigot de Tolosa. Pèrdua de la capitalitat.

Anys 468-472 d.C Una làpida dedicada a Antemi i Lleó, emperadors d'Orient i Occident, últim testimoni a la ciutat de cinc segles de poder imperial romà.

Inici

Any 516 d.C. Concili de Tarracona presidit pel metropolità Joan (470-520), vicari apostòlic del papa Hormisdes.

Anys 520-555 d.C. Mandat tarraconense del metropolità Sergi, que presidiria els concilis de Barcelona (540) i Lleida (546).

Anys 568-586 d.C. Regnat de Leovigild. Toledo, capital del regne visigot a Hispània. Encunyacions de la seca visigoda de Tarracona.

Any 585 d.C. El príncep Hermenegild, que s'havia rebel·lat contra el seu pare i en vista de la seva negativa de tornar a l'arrianisme, és decapitat a Tarracona.

Any 673 d.C. La rebel·lió d'Hilderic i Pau a la Septimània, amb el suport de les ciutats de Tarracona, Barcinona i Gerunda, és esclafada per Vamba.

Anys 710-713 d.C Revolta d'Àkhila II contra Roderic. Últimes encunyacions de Tarracona.

Anys 713-714 d.C. Davant l'avanç dels musulmans, Pròsper, bisbe metropolità de Tarracona, fuig per mar amb els seus ajudants en direcció a Itàlia i s'endú les relíquies i els llibres litúrgics, entre ells el denominat Oracional de Verona. Situada en una nova zona de frontera, Tarraquna no tornarà a adquirir un autèntic caràcter urbà fins a la restauració feudal del segle XII.

Inici