| |
Quan á la falda't miro de Montjuich seguda, |
|
|
|
m'apar vèuret als brassos d'Alcides gegantí, |
|
|
|
que per guardar sa filla del seu costat nascuda |
|
|
|
en serra transformantse s'hagués quedat aquí. |
|
|
| |
|
Y al veure que traus sempre rocam de ses entranyes |
5 |
|
|
per tos casals, que creixen com arbres ab sahó, |
|
|
|
apar que diga á l'ona y al cel y á les montanyes: |
|
|
|
-Miraula; òs de mos òssos, s'es feta gran com jo!- [2] |
|
|
| |
|
Perquè tes naus, que tornan ab ales d'oreneta, |
|
|
|
vers Cap-del-Riu, en l'ombra no's vajan á estellar, |
10 |
|
|
ell alsa tots los vespres un far ab sa má dreta |
|
|
|
y per guiarles entra de peus dintre la mar. |
|
|
| |
|
La mar dorm á tes plantes besantles com vassalla |
|
|
|
que ascolta de tos llabis lo còdich de ses lleys, |
|
|
|
y si li dius ¡arrera! fa lloch á ta muralla |
15 |
|
|
com si Marquets y Llansas encara'n fossen reys. |
|
|
| |
|
Al naixer amassona, de mur te coronares, |
|
|
|
mes prompte ta creixensa rompé l'estret cordó; |
|
|
|
tres voltes te'n cenyires, tres voltes lo trencares, |
|
|
|
per sobre'l clos de pedra saltant com un lleó. |
20 |
|
| |
|
¿Perquè lligarte'ls brassos ab eix cinyell de torres? |
|
|
|
no escáu á una matrona la faixa dels infants; |
|
|
|
més val que l'enderroques d'un colp de má y
esborres; |
|
|
|
¿muralles vols ciclópees? Deu te les da més grans. |
|
|
| |
|
Deu te les da d'un rengle de cimes que't coronan, |
25 |
|
|
gegants de la marina dels de montanya al peu, |
|
|
|
que ferms de l'un á l'altre les aspres mans se donan, |
|
|
|
formant á tes espatlles un altre Pyrineu. |
|
|
| |
|
Ab Montalegre encaixa Nou-pins; ab Finestrelles, |
|
|
|
Olorde; ab Collserola, Carmel y Guinardons; |
30 |
|
|
los llits dels rius que segan eix mur son les portelles; |
|
|
|
Garraf, Sant Pere Martri y Montgat, los torreons. |
|
|
| |
|
L'alt Tibidabo, roure que sos plansons domina, |
|
|
|
es la superba acròpolis que vetlla la Ciutat; |
|
|
|
l'agut Moncada, un ferro de llansa gegantina |
35 |
|
|
que una nissaga d'hèroes clavada allí ha deixat. [3] |
|
|
| |
|
Ells sian, ells, los termes eterns de tos aixamples; |
|
|
|
dels rònechs murs á trossos fésne present al mar, |
|
|
|
ahont d'un port sens mida serán los brassos amples |
|
|
|
que'l pugan ab sos boscos de naus empresonar. |
40 |
|
| |
|
Com tu devoran marges y camps, y's tornan pobles |
|
|
|
los masos que't rodejan, ciutats los pagesius, |
|
|
|
com nines vers sa mare corrent á passos dobles; |
|
|
|
¿á quí durán llurs aygues sinó á la mar, los rius? |
|
|
| |
|
Y creixes y t'escampas: quan la planicie't manca, |
45 |
|
|
t'enfilas á les costes doblante á llur jayent; |
|
|
|
en totes les que't voltan un barri teu s'embranca, |
|
|
|
que, onada sobre onada, tu amunt vas empenyent. |
|
|
| |
|
Geganta que tos brassos abuy cap á les serres estens, |
|
|
|
quan hi arribes demá, donchs, ¿què farás? |
50 |
|
|
farás com èura inmensa que, ja abrigant les terres, |
|
|
|
puja á cenyir un arbre del bosch ab cada brás. |
|
|
| |
|
¿Veus á ponent esténdres un prat com d'esmeralda? |
|
|
|
un altre Nil lo forma de ses arenes d'or, |
|
|
|
ahont, si t'estreteja de Montjuich la falda, |
55 |
|
|
podrían aixamplarse tes tendes y ton cor. |
|
|
| |
|
Aquelles verdes ribes florides que'l sol daura, |
|
|
|
Sant Just Desvern que ombrejan los tarongers y pins, |
|
|
|
de Valldoreix los boscos, de Hebron y de Valldaura, |
|
|
|
teixeixen ta futura corona de jardins. |
60 |
|
| |
|
¿Y aqueix esbart de pobles que riuhen en la costa? |
|
|
|
son ninfes catalanes que't venen á abrassar, |
|
|
|
gavines blanquinoses que'l vent del segle acosta |
|
|
|
perquè ab tes ales d'áliga les portes á volar. [4] |
|
|
| |
|
La Murta, un jorn, la Verge del Port, la Bona- nova |
65 |
|
|
serán tos temples, si ara lo niu de tos amors: |
|
|
|
los Agudells, en blanca mudant sa verda roba, |
|
|
|
abaixarán ses testes per ser tos miradors. |
|
|
| |
|
Junyits besar voldrían tos peus ab ses onades, |
|
|
|
esclaus de ta grandesa, Besòs y Llobregat, |
70 |
|
|
y ser de tos reductes troneres avansades |
|
|
|
los pits de Catalunya, Montseny y Montserrat. |
|
|
| |
|
Llavors, llavors al témer que'l vols per capsalera, |
|
|
|
girant los ulls als Alpes lo Pyrineu vehí |
|
|
|
demanará, aixugantse la blanca cabellera, |
75 |
|
|
si la París del Sena s'es trasplantada aquí. |
|
|
| |
|
-Nó, -respondrá ma pátria, -de mi y la mar es filla; |
|
|
|
d'un bes de ses onades, com Venus, m'ha nascut; |
|
|
|
persò totes les aygues diguérenli pubilla, |
|
|
|
persò totes les terres pagárenli tribut. |
80 |
|
| |
|
Persó da duchs á Athenas y Comtes á Provensa, |
|
|
|
y per bandera á Espanya da un tros del seu penó: |
|
|
|
persò ni un peix se veya dintre la mar inmensa |
|
|
|
sens dur al dors grabades les Barres d'Aragó. |
|
|
| |
|
Persò fou sempre l'astre d'Orient per les Espanyes: |
85 |
|
|
ab una má hi posava de Gutenberg lo flam, |
|
|
|
carrils-de-ferro ab l'altra; y, un fill de ses entranyes (1) |
|
|
|
fou qui primer va pendre per missatger lo llamp.- |
|
|
| |
|
Sos peus dintre l'escuma, son front en ple mitx dia, |
|
|
|
miráula allá jayenta si n'es d'hermosa y gran; |
90 |
|
|
apar, oh Catalunya, ton geni que somía |
|
|
|
les glories que passaren, les glories que vindrán. [5] |
|
|
| |
|
Miráula: santa Eularia la abriga ab sa bandera, |
|
|
|
sant Jordi la defensa del infernal dragó, |
|
|
|
y guía, quan rescata catius, sa nau velera, |
95 |
|
|
apareixent pels ayres l'Estel de Cervelló (2). |
|
|
| |
|
La voltan de sos hèroes les bèliques imatges, |
|
|
|
los Ataulfos, Jofres, Borrells y Berenguers, |
|
|
|
Ramon lo de l'espasa, Ramon lo dels Usatges |
|
|
|
y arrossegant sa túnica de dol los Fivallers. |
100 |
|
| |
|
Per Barcelona Balmes deixá del Ter les ribes |
|
|
|
com áliga novella quan aixecava'l vol: |
|
|
|
en ella trau del marbre Campeny imatges vives, |
|
|
|
y pasta en sa paleta Fortuny la llum del sol. |
|
|
| |
|
D'assí Roger de Lluria sortía, al vent de gloria |
105 |
|
|
movent ses naus les ales com un esbart d'aucells; |
|
|
|
jamay, jamay lluytaren sense cantar victoria; |
|
|
|
sovint dugueren presos rosaris de vaixells. |
|
|
| |
|
Aquí Don Joan d'Austria les áncores aferra, |
|
|
|
duhentli de Lepanto llorers: allí Colon, |
110 |
|
|
tornant d'aquell viatje que duplicá la terra, |
|
|
|
als peus dels Reys catòlichs feu rodolar un món. |
|
|
| |
|
De Bellesguart li restan perfums; de les despulles |
|
|
|
del rusch de Valldonzella, perfums y dolsa mel. |
|
|
|
Entre tallers y fábriques té campanars y agulles, |
115 |
|
|
com dits que entre boyrades de fum signan lo cel. |
|
|
| |
|
Com dos soldats que hi restan d'una legió romana, |
|
|
|
té dues torres, guaytes del seu mural antich; |
|
|
|
y, gos de presa vora son amo, la Adrassana |
|
|
|
que per lladrar s'aixeca quan trona Montjuich. |
120 |
[6] |
| |
|
Pla amunt se veu Pedralbes, hont s'ou la canticela |
|
|
|
dels ángels de la terra pel cel aletejant; |
|
|
|
y de Mar-bella vora l'espill, la Ciutadela, |
|
|
|
per fer de jardinera ses armes trossejant. |
|
|
| |
|
Té á un cap Sant Pau, á l'altre Sant Pere de les
Puelles, |
125 |
|
|
Santa María, estrella del mar, y la del Pí; |
|
|
|
y entre eixes flors li naixen del art gentils poncelles: |
|
|
|
jamay tanta florida s'es vista en son jardí! |
|
|
| |
|
Mes ay! Com entre'ls arbres del bosch la fulla
d'èura, |
|
|
|
lo cor s'aferra als temples y monuments més vells, |
130 |
|
|
y, en hores de misteri, d'amats recorts s'hi abeura, |
|
|
|
sentintlos com conversan y conversant ab ells. |
|
|
| |
|
De Sant Miquel, oh temple, que'ls Angels
construhiren, |
|
|
|
anys há que jaus en terra dels homes oblidat, |
|
|
|
y encara apar que't cerquen y de dolor sospiren |
135 |
|
|
los gòtichs sants de pedra de casa la Ciutat! |
|
|
| |
|
Ja que han perdut per sempre tan dolsa companyía, |
|
|
|
vejessen cara á cara Sant Just y Sant Pastor; |
|
|
|
Santa Agata en sa hermosa capella sonriuría; |
|
|
|
en cel y en terra'ls ángels se tenen tant amor! |
140 |
|
| |
|
Sant Jordi de l'Audiencia vol veure Santa Clara; |
|
|
|
l'antich Palau dels Comtes anyora'l del Concell. |
|
|
|
¡Oh! atèrra eixa cortina de cases que separa |
|
|
|
l'estátua de Don Jaume del seu real Tinell. |
|
|
| |
|
En mitx d'aqueixa plassa, que no tindrá segona, |
145 |
|
|
les tres Columnes d'Hèrcules quan mire'l viatjer, |
|
|
|
creurá veure les Gracies per ferte de corona, |
|
|
|
de brassos enllassades, dansant en ton verger. [7] |
|
|
| |
|
Aplíca á tos nous barris aqueix inmens escayre, |
|
|
|
que al restaurarte Amilcar-Barcino te deixá; |
150 |
|
|
per eix gran pòrtich deixa passar la llum y l'ayre; |
|
|
|
la Creu res ha de témer d'un trípode pagá. |
|
|
| |
|
La Creu que allí Sant Jaume plantava há vint
centuries, |
|
|
|
domina com un cedre los arbres del país; |
|
|
|
té nius y fruyts de vida, murmuris y canturies, |
155 |
|
|
més pur tornant al Táber son hort del Paradís (3). |
|
|
| |
|
Ab son mantell de pedra nuat ab gòtichs llassos |
|
|
|
la abriga, alsant als núbols sos campanars la Seu, |
|
|
|
y com si fos Don Jaume que aixeca al cel los brassos, |
|
|
|
apar que se'n esbombe sa tronadora veu: |
160 |
|
| |
|
-Avant, ciutat dels Comtes, de riu á riu ja estesa, |
|
|
|
avant, fins hont empenga ta nau l'Omnipotent: |
|
|
|
t'han presa la corona, la mar no te l'han presa; |
|
|
|
del mar ets reyna encara, ton ceptre es lo trident. |
|
|
| |
|
La mar, un dia esclava del teu poder, te crida, |
165 |
|
|
com dos portells obrinte Suez y Panamá: |
|
|
|
quiscun ab tota una India rienta te convida, |
|
|
|
ab l'Assia, les Amèriques, la terra y l'Occeá. |
|
|
| |
|
La mar no te l'han presa, ni'l pla, ni la montanya |
|
|
|
que s'alsa á tes espatlles per ferte de mantell, |
170 |
|
|
ni eix cel que fora un dia ma tenda de campanya, |
|
|
|
ni eix sol que fora un dia faró del meu vaixell; |
|
|
| |
|
ni'l geni, aqueixa estrella que't guía, ni eixes ales, |
|
|
|
l'industria y l'art, penyores d'un bell esdevenir, |
|
|
|
ni aqueixa dolsa flayre de caritat que exhalas, |
175 |
|
|
ni aqueixa fè... y un poble que creu no pot morir. [8] |
|
|
| |
|
Ton cel té encara totes ses flors diamantines; |
|
|
|
la pátria té sos hèroes, ses lires los amors: |
|
|
|
Clemencia Ysaura encara de roses y englantines |
|
|
|
fa cada primavera present als Trobadors. |
180 |
|
| |
|
Lo teu present esplèndit es de nous temps aurora; |
|
|
|
tot somiant fulleja lo llibre del passat; |
|
|
|
treballa, pensa, lluyta, mes creu, espera y ora. |
|
|
|
Qui enfonza ò alsa'ls pobles es Deu, que'ls ha creat.- |
|
|
